CMU Ramon LLull

La història del Col·legi Major Universitari Ramon Llull té els seus orígens a l’any 1927, quan a Catalunya es volia imitar el model de la Residencia de Estudiantes de Madrid. En aquest any es varen començar les obres en un dels edificis del recinte de la Universitat Industrial, que llavors era l’Escola d’Agricultura. Joan Rubió i Bellver, deixeble d’Antoni Gaudí, es va encarregar de la construcció del menjador i de la capella, instal·lacions imprescindibles perquè l’edifici pogués esdevenir una casa d’estudiants. El 1929 es va inaugurar com a Residencia del Real Politécnico Hispanoamericano, degut a la dictadura de Primo de Rivera. Però que en caure el règim va deixar pas al nom de Residència de Catalunya, la Residència de la Generalitat.

Va ser a la dècada dels trenta quan la Residència va desenvolupar una activitat cultural més intensa, ja que personalitats com Joaquim Xirau, Pompeu Fabra, Carles Riba, Pierre Vilar, Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel foren estretament vinculades amb l’entitat. Aquest últim va ser el principal impulsor de les Edicions de la Residència d’Estudiants.

Cal remarcar que durant la República, l’edifici de la Residència va allotjar institucions cabdals per a la cultura i l’ensenyament de l’època, com ara l’Escola Normal, el Grup Escolar Annex, l’Escola d’estiu i l’IASUEC, Institut d’Acció Social Universitària i Escolar.

Durant la dictadura del General Francisco Franco la Residència va poder romandre oberta pels estudiants, ja que fins i tot el règim dictatorial l’entengué com a lloc de formació i com a institució necessària.

Així doncs, la Residència va continuar sota la gestió de la Diputació de Barcelona. Però l’any 1989, amb les declaracions negatives sobre la Residència de la Consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya, es va decidir que es tancaria amb motiu que la gestió del centre no era adequada i era deficitària. Però els col·legials de l’època es van mobilitzar i ho van impedir. Arran d’aquest fet, la Diputació no se’n volia fer càrrec, i va ser llavors que la Residència va passar en mans de la Universitat de Barcelona (UB), la qual va posar al capdavant el mateix equip directiu que hi havia al CMU Montserrat-Penyafort. Va ser aquí on la Residència d’Estudiants de Catalunya esdevé el Col·legi Major Universitari Ramon Llull.

D’aleshores ençà, la gestió ha permès que la institució s’adapti als nous temps; després de molts entrebancs i de superar dificultats de tota mena, avui la Residència és una institució que vol dedicar-se a formar ciutadans i ciutadanes que, descobrint-se mútuament i respectant-se, surtin preparats per adaptar-se i millorar en un món com el d’avui en dia ràpid i canviant.

Tot i això, l’any 2011 es va tornar a repetir la situació d’angoixa provocada per un possible tancament del Col·legi Major Ramon Llull. Però aquest fet no es va produir gràcies a una campanya que varen dur a terme els propis estudiants. Així doncs, varen posar en marxa una campanya contra el tancament sota el lema: Salvem el Llull.

Aquí us deixo un link d’una entrevista a tres estudiants del Ramon Llull defensant la Residència al programa Els Matins de TV3.

http://www.tv3.cat/videos/3514151/No-volen-que-tanqui-la-residencia-destudiants-on-viuen

Per finalitzar, voldria mostrar-vos un vídeo on l’actual directora del Col·legi Major, Montserrat Lavado, ens mostra i ens explica les peculiaritats del Ramon Llull i part de la seva història i importància dins l’arquitectura.

http://www.btv.cat/alacarta/connexio-barcelona/32677/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s